Aquí en podeu llegir alguns.
EL LLEÓ DENTS DE SABRE
Per començar sóc un home alt i em dedico a pintar.
Aquest matí m’he aixecat molt d’hora quan estava sortint el sol. He anat a la cova i he començat a pintar.
Despres, més tard ha vingut cap a mi un lleó dents de sabre i m’he espantat molt. Aleshores he aconseguit ficar-me per una escletxa i he agafat dos pedres i he començat ha picar les pedres i finalment he aconseguit fer foc.
A continuació he espantat al lleó. Finalment he pintat aquella escena i m’ha quedat super bé.
Aina
LA DESCOBERTA DEL FOC
Un dia , jo , una nena jove de 15 anys vaig provar la caça. Si, em va agradar, i molt. Des d'aquell dia sempre surto i caço molts tipus d'animals.
Un dia vaig sortir a caçar més decidida que mai. Quan ja ens vem allunyar una mica del poblat va resultar que em vaig perdre. Sé que vaig entrebancar-me amb una pedra i em vaig quedar amagada per les plantes. Així que em vaig haver de quedar a dormir.
Al matí va començar a plore i molt fort. Era una tempesta. Van començar a caure rajos i un va tocar a un arbre. A l'arbre li començaven a sortir cosetes grogues, tronges o vermelles. Gràcies a aquella cosa em vaig mantenir calenta i vaig sobreviure fins que em van trobar.
Quan per fi vaig arribar al poblat els hi vaig dir tot i els vaig ensenyar aquella cosa. Resultava que allò era el foc. Desprès de descobrir el foc vem intentar toba formes per tornar a fer-lo sense problemes.
I des d'aquell moment la vida de tots el humans va fer un gran canvi.
Judit tilles
LA MEVA PRIMERA PINTURA
Tenia 15 anys quan va ser la primera vegada que vaig fer una pintura rupestre, us explicaré la història.
Com us he explicat, tenia 15 anys, i feia temps que volia anar a les Coves D'Altamira i fer una pintura, però no em deixaven. Així que havia de fer les pintures als arbres.
Un dia el cap de la tribu em va portar a les coves d'Altamira, per què ja estava fart de que fos tant pesat.
Quan vaig arribar, vaig fer una pintura horrorosa, i com que les pintures no se'n van de la paret al cap es va enfadar i no em va deixar fer més pintures. Jo em vaig posar a plorar.
Al dia següent vaig anar a les coves, vaig collir uns quants fruits dels arbres, mores, raïm etc... i vaig fer una pintura preciosa d'un cap amb la seva tribu. De cop se'm va ocòrrer una idea.
Vaig avisar al cap. Va venir i quan va veure aquella preciositat va destituir al que pintaba i em va possar en el seu lloc.
El meu somni es va fer realitat.
Cristian Margalef Gómez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada